Una
idea de Henry Dunant
La
Creu Roja és la primera de les grans
organitzacions humanitàries , tal com les entenem avui dia. L’entitat
neix a partir d’una idea d’Henry Dunant (Ginebra, 1828 - Heiden, 1910), un home de
negocis suís que, des de ben jove, es va preocupar per ajudar els col·lectius
més desvalguts de la societat.
El
1859, Dunant va ser testimoni de la batalla de Solferino, un enfrontament que va
tenir lloc en aquesta localitat de la Llombardia entre tropes franco-sardes i
austríaques. Allà, va poder presenciar com els soldats ferits en combat eren
abandonats al camp de batalla i morien desemparats per manca d’assistència
mèdica. Juntament amb un grup de dones de la zona, Dunant va assistir
personalment els soldats ferits.
A
partir d’aquí, Henry Dunant va tenir la idea de crear societats de socors en
temps de pau que tindrien la missió d’assistir els ferits de guerra sense fer
distincions de seguretat o religió i que comptarien amb l’acció de voluntaris
entusiastes i perfectament qualificats. Dunant va donar a conèixer aquesta idea
amb la publicació del llibre Record de Solferino el
1862.
Creació
de la Creu Roja
El
1863, Dunant i quatre ciutadans suïssos més (Moynier, Dufour, Appia i Maunoir)
es van reunir per crear el Comitè Internacional de Socors per als Militars
Ferits, el germen de la Creu Roja. L’objectiu dels creadors de la Creu Roja era
implicar els principals estats europeus per arribar a acords pel que fa a
l’atenció mèdica dels ferits de guerra. Per això, van convocar una conferència
internacional a Ginebra el 1863 que va reunir representants de 14 estats
europeus i que va servir per aprovar una sèrie de resolucions que haurien de ser
ratificades en una posterior conferència diplomàtica.
Tot
i que encara es trobava en procés de constitució, el 1863 la Creu Roja ja va dur
a terme la seva primera actuació humanitària durant la guerra dels Ducats, que
enfrontava Dinamarca i les tropes austro-prussianes.
L’agost
de 1864, es va celebrar la Conferència diplomàtica, que va donar lloc a la
signatura del Primer Conveni de Ginebra . Impulsats per la Creu Roja,
representants de 16 estats europeus van signar un tractat que contemplava, entre
d’altres punts, la protecció dels militars ferits en campanya i la
neutralització i protecció del personal sanitari, així com dels hospitals
militars. També es va decidir adoptar l’emblema de la creu roja sobre un fons
blanc, com a signe de socors i no bel·ligerància.
La
signatura d’aquest conveni va donar embranzida al moviment de la Creu Roja. El
comitè creat per Dunant i la resta de fundadors va a passar a anomenar-se Comitè
Internacional de la Creu Roja mentre que, d’altra banda, la institució va
anar-se estenent a nivell mundial amb la constitució de les primeres societats
de socors en l’àmbit estatal.
Arribada
de la Creu Roja a Espanya i Catalunya
La
Creu Roja Espanyola (CRE) es va crear el juliol de 1864 a Madrid. Prèviament,
una representació espanyola ja havia assistit a la Conferència Internacional de
1863. A Espanya, la institució es va construir sobre la base de la Orden de los
Hermanos Hospitalarios de San Juan de Jerusalén, una organització que tenia el
seu origen al segle XII.
Les
primeres actuacions de la CRE van ser l’ajuda humanitària prestada per la guerra
franco-prussiana del 1870 i, internament, la intervenció sanitària durant la III
Guerra Carlina, el 1872.
Pel
que fa a Catalunya, la Creu Roja s’hi va implantar el 1872, amb l’obertura de
les assemblees de Barcelona, Lleida i Mataró.
No hay comentarios:
Publicar un comentario